Seleccionar página

Història

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Entorn de l’Església al peu dels Alcores a 0º, 47 ‘de longitud i 37º i 57’ de latitud, a 20 kms d’Oriola direcció sud-est.

EVOLUCIÓ POLÍTIC-ADMINISTRATIVA DE SANT MIQUEL DE SALINAS

El segle XIX és el segle en què fallida l’antic règim i amb ell tot un sistema de vida i idees provocant una sèrie de convulsions i crisis que arriben fins als nostres dies.

El segle XIX es caracteritza per haver una minoria de persones que intenten aconseguir un gran nivell tècnic i una riquesa cada dia més gran.

En aquest segle neix la història contemporània d’Espanya i amb ella aconsegueixen la independència nombrosos centres urbans que fins llavors depenien dels seus caps de partit.

Un d’aquests pobles va ser Sant Miquel del Camp, que a finals del segle XVIII tenia al voltant de 300 veïns dedicats gairebé íntegrament a l’exercici de l’agricultura, ja que «és tan fèrtil el sòl que encara gairebé abandonat en part per falta de braços, si vénen pluges oportunes produeix molt blat, ordi, barrella i gran quantitat de vi i oli «.

A l’ombra de la Constitució de 1812, Sant Miquel de Salines trenca la dependència que l’unia amb Oriola, al llarg de tota l’Edat Moderna, i en 1813 té el seu primer Ajuntament independent.

El retorn de Ferran VII, després de la terminació de la guerra del Francès, va posar fi a aquest alba administratiu espanyol, una Reial Cèdula de 30 juliol 1814 va suprimir els Ajuntaments Constitucionals.

1822: SANT MIQUEL I EL SEU PRIMER TERME MUNICIPAL

Les negociacions no van ser fàcils; l’ajuntament d’Oriola estava molt disposat a no cedir, davant això va caldre recórrer a la Diputació Provincial de Múrcia per mitjà de tres oficis consecutius en els dies 7, 14 i 25 de maig de 1822, dels quals es fa ressò la Diputació murciana el 18 de juny, adoptant en la sessió del dia anterior «la peremptòria mesura per a la segregació i assenyalament de terme a la Vila de Sant Miquel de les Salines».

En la mateixa sessió del dia 17 de Juny, la Diputació de Múrcia va nomenar comissionat per a la assenyalament del terme a Juan Pedro Dada Rosique, degà dels advocats de Múrcia.

El dia 21 d’Agost de 1822 arribà a Sant Miquel el comissionat, allotjant-se a la casa del ric pagès Ramon Giménez, poc després van venir els comissionats-diputats dels pobles d’Almoradí, Torrevella i Jacarilla, però no els d’Oriola, tot i les citacions que els va fer el Govern Polític de la Província, per la qual cosa la Diputació va ordenar al seu comissionat que portés a efecte la seva comesa i es va procedir a la fitació de les terres que constituirien el primer terme de Sant Miquel, quedant acabat el 30 d’Agost .

A hores d’ara, Sant Miquel comptava amb una població absoluta de 2.018 ànimes, poc després aquesta població va començar a decréixer, sense tornar a aconseguir aquesta cota fins a començaments del Segle XX.

1823: PRESSUPOST MUNICIPAL: LA SEVA REPERCUSSIÓ

Amb el nou any s’estrena a Sant Miquel el nou alcalde, al desembre de 1822 va ser elegit Manuel Ferrer, exercint el càrrec de Secretari, Domingo Areujo; complint el previst per les lleis s’envia el Pressupost Municipal al gener de 1823 a la Diputació Provincial de Múrcia, que el 12 de Març mana la seva aprovació en els conceptes següents:

DESPESES

Secretari de l’Ajuntament ……………………………………………………… 2190 reals

Porter ………………………………………………………………………………………… 700 «

Mestre de primeres lletres …………………………………………………………. 1000 «

Mestra de nenes ………………………………………………………………………… 300 «

Per a les festivitats de llei …………………………………………………………. 150 «

Despeses fixes …………………………………………………………………………………. 600 «

Despeses alterables ………………………………………………………………………… 800 «

Per Jutjat de Primera Instància i altres ………………………………… .. 2800 «

Per descobert, per a la instal·lació d’Ajuntament …………………. 5500 reals

TOTAL INGRESSOS ………………………………………………………………………… 14.040 reals

17 maravedís en arrova d’oli

17 en arrova de llana, 17 a cántara de vi, 17 per cada cap de bestiar que es consumeixi.

Un real en cafís de blat, un quintar de barrella, un encàrrec de guix.

1 real i 17 maravedís en cafís de blat

4 maravedís per cada quilogram pesat en romana pública.

També la Diputació dóna el vistiplau a l’aprofitament d’herbes. Davant l’ambient encarit que es viu en aquesta època, Oriola envia 50 homes de l’exèrcit per preservar la «Pàtria» i al mateix temps la Constitució.

1823: LA COSTA

La consecució del terme municipal dóna lloc a innombrables problemes. A l’ser-nos adjudicats uns quants quilòmetres de costa i estar el contraban en tot el seu apogeu, se’ns notifica des d’Oriola que hem de protegir-nos d’ell i evitar-ho en el possible pel dany que causa a la Hisenda Pública.

La veritat era que la majoria del contraban, sobretot de tabac, entrava per la part de costa que ens pertanyia, i al qual es dedicaven bastants veïns de Sant Miquel.

El dia 4 de setembre es produeix un desembarcament liberal a Torrevieja, Guardamar, el Pinet i La Marina. L’alarma s’estén aviat per Oriola i es decideix que s’estableixi un cordó de gent armada de tots els pobles de la demarcació, corresponent-li a Sant Miquel 75, però gairebé sense acabar d’organitzar-, sorgeix una envestida constitucionalista i desembarquen a Torrevieja molts dels seus efectius , obligant a retirar-se als homes que cobrien el lloc.

Encara victoriós el grup invasor, es va haver de retirar per la falta de suport dels locals.

Més tard els rebels liberals reunits a Gibraltar decideixen atacar la costa.

Es mana al Coronel Francisco tastar a defensar Torre de la Foradada, Torre de Cap Cervera, Torre de Cap Roig i Guardamar.

Aquestes tropes es proveïen dels pobles propers i Sant Miquel havia de contribuir amb 20 racions de pa a la tropa de Cap Roig.

Però quan tot això passava, Fernando VII ja havia anul·lat els privilegis que s’havien aconseguit a San Miguel.

D’acord amb tot això vam haver de seguir més de 100 anys depenent d’Oriola.

1826: TERRATRÈMOL

L’etapa que podíem cridar d’esplendor iniciada per Sant Miquel en 1820, va rebre una frenada amb la publicació del 1r d’octubre de 1823 i va quedar totalment truncada amb el catastròfic final de la dècada dels 20.

El 13 setembre 1928 la terra va tremolar sense que en Sant Miquel es notés. La nit del 14 al 15, les sacsejades van ser molt fortes, ocasionant destrosses a Lorca, Oriola i sobretot a Torrevieja, trencant algunes torres i deixant sense aigua molts pous.

Fins al 15 gener 1829 van continuar els tremolors i en el dia següent es va rebaixar la intensitat, però corria el desè dia, dissabte 21 de març, quan un terrible terratrèmol de grau 10,5 sacsejar la ciutat.

El ares que va abastar va ser tremenda: Rojals, Benejuzar i Torrevella.

Hem de partir que en la nostra zona es troba una de les possibilitats més segures que passi el gran terratrèmol, en ser una zona de canvis constants i estar subjecta al caprici de les forces tel·lúriques.

Els primers socors, per a la nostra zona, van venir de la Casa Reial, cosa fart rara, donat el caràcter dels nostres veïns.

1836: NOU I DEFINITIU AJUNTAMENT

El 29 de setembre de 1833, mort Ferran VII, Espanya entra en una altra etapa. Conscient de les avantatges de què podia gaudir posseint l’autonomia, Sant Miquel sol·licita la independència, i després de diverses reunions amb Oriola tot queda igual fins a l’any 1896, en què per una llei de 24 d’agost, s’ordena que es procedeixi a la rectificació de cartilles avaluatòries de la riquesa rústica i pecuària, formant un cadastre de cultius i un registre fiscal de mitjans rústics i ramaders, de tots els termes municipals d’Espanya.

Sant Miquel pensa que té oberta una nova via per a sol·licitar de nou la seva independència, però de nou la resposta és negativa.

1837: EXPEDIENT PER JUSTIFICAR EL TERME MUNICIPAL QUE EN 1822 VA SER CONCEDIT A AQUEST MUNICIPI
1945-1955: ÚLTIM I DEFINITIU INTENT
A principis de 1945, l’Ajuntament de Sant Miquel, presidit per José Andrea Zapata, es dirigeix al Govern Civil sol·licitant per enèsima vegada el terme que li corresponia.

Aquí va arrencar un llarg procés que culminaria deu anys més tard sota l’alcaldia de Joaquín Martínez Pérez, quan pel Decret de 4 de març de 1955 es va aprovar la segregació de part del terme municipal d’Oriola i la seva consegüent agregació al de Sant Miquel de les Salines , efectuant la delimitació el 20 d’abril d’1.

Otras noticias